Redacción de un TFG en Arquitectura de Información Web
La redacción del TFG no puede ser fruto de la improvisación, hay que planificar el trabajo antes de empezar su redacción: pensar en los límites del tema, la longitud del texto, el formato, el orden, considerar las partes que debe contener el TFG, pensar en la presentación formal, etc.
Del mismo modo, también hay que delimitar el objetivo del trabajo, evitando que sea demasiado amplio, impreciso o escasamente definido.
La redacción del TFG por un lado, debe de contextualizar claramente el tema del TFG; por otro lado debe desarrollarlo, y por otro tiene que resumirlo y plantear sus conclusiones.
Planificar la estructura del TFG será nuestra mejor guía.
Resulta fundamental tener presente una serie de aspectos referidos a la redacción del TFG:
-
Es conveniente emplear conectores y marcadores textuales adecuados para garantizar la coherencia, consolidar la argumentación y facilitar la legibilidad del TFG.
-
Conectores. Son expresiones que relacionan y vinculan las ideas entre sí. Tipos:
-
Para indicar causalidad: ya que, a causa de, porque, como, dado que, por culpa de, por culpa de que, gracias a…
-
Para indicar consecuencia: en consecuencia, consecuentemente, por lo tanto, de manera que, de modo que, por eso, por ello, lo que, es por esta razón que, pues, por lo tanto…
-
Para indicar condición: si, en caso de que, a condición de, a condición de que…
-
Para indicar finalidad: con el fin de, a fin de, a fin de que, con el objetivo de, para que, por…
-
Para indicar oposición o contrastar ideas: pero, en cambio, en contra, al contrario, sin embargo, ahora bien, aunque, a pesar de que, con todo, al contrario, no obstante, a pesar de eso, al mismo tiempo, después de todo, al fin y al cabo…
-
Para expresar tiempo: antes, anteriormente, al mismo tiempo, simultáneamente, después, más tarde, más adelante, a continuación, entonces, acto seguido, siempre, nunca, nunca más, una vez que…
-
-
Marcadores textuales. Sirven para ordenar y relacionar la información, y las diferentes partes del texto: introducción, resumen, conclusiones, ejemplos…
-
Para introducir un tema: el objetivo principal de este trabajo, nos proponemos exponer/argumentar, este trabajo trata de…
-
Para iniciar un tema nuevo: respecto de, respecto a, con respecto de, con respecto a, en cuanto a, otro punto/aspecto es, el punto siguiente trata de…
-
Para hacer referencia a un punto expuesto anteriormente: como hemos dicho antes, como se ha dicho más arriba, reanudando el tema, la cuestión que tratábamos, si consideramos todos estos factores / causas / consecuencias / ejemplos…
-
Para hacer distinciones: de un lado, de otro, por una parte, por otra, en cambio, a pesar de ello, aunque, si bien, al mismo tiempo, después de todo…
-
Para marcar orden: primero, primeramente, en primer lugar, de entrada, segundo, en segundo lugar, tercero, en tercer lugar, en último lugar, finalmente, en último término…
-
Para continuar sobre un mismo punto: además, al mismo tiempo, acto seguido, así mismo, paralelamente, teniendo en cuenta todo eso, podemos deducir que, al margen de eso…
-
Para poner énfasis en un punto: es decir, eso es, igualmente, en otras palabras, dicho de otro modo, tal como se ha dicho, es necesario volver a decir, hay que tener en cuenta, lo más importante, la idea central, conviene resaltar, es necesario insistir en…
-
Para poner ejemplos: por ejemplo, un buen ejemplo de eso es, es un buen ejemplo, para poner un ejemplo, se puede ejemplarizar, como ejemplo, en particular, en concreto, como, es el caso de, una buena muestra de, como muestra de, para ilustrar lo que exponemos…
-
Para resumir: en resumidas cuentas, resumiendo, recapitulando, recogiendo lo más importante, brevemente, en conjunto, globalmente…
-
Para acabar: en conclusión, en definitiva, así pues, para acabar, finalmente…
-
-
-
Persuasión. Hay que escoger un estilo propio que atrape al lector.
-
Adoptar un estilo claro, conciso y correcto, sobre todo lograr que el escrito sea comprensible y atractivo para el lector.
-
Exponer las ideas de manera positiva y funcional.
-
Escoger un título sugerente que refleje el contenido y el objetivo real del trabajo.
-
Intentar transmitir la opinión de manera elegante.
-
-
Capacidad crítica y argumentativa. Hay que utilizar argumentos, tener criterio y opinión:
-
Integrar las opiniones personales de las posiciones ideológicas con los conocimientos verificables que existen sobre el tema sin contradicciones.
-
Buscar ideas o hipótesis sólidas, atractivas y originales. Argumentarlas, justificarlas.
-
Expresarse con la máxima precisión posible y concentrarse en lo que realmente sea esencial.
-
-
Lenguaje de especialidad. Es necesario comunicar con precisión, concisión y especifidad, y para ello debemos conocer el lenguaje de nuestra disciplina.
-
Utilizar un lenguaje formal y neutro, adecuado para un trabajo académico
-
Pensar la manera de expresarse como autor del texto: en 1a del plural o en 3a persona, y mantenerla a lo largo del trabajo.
-
Buscar la forma más clara de expresarse, tender a la naturalidad.
-
Expresarse con la máxima precisión posible y concentrarse en lo que realmente sea esencial.
-
Utilizar verbos en lugar de sustantivos, ya que dota de más agilidad al texto.
-
Utilizar palabras de significado concreto y preciso (llevar a cabo, construir, efectuar, elaborar… en lugar de realizar, hacer).
-
Evitar expresiones del tipo a nivel de, en función de, en cualquier caso… y palabras multiuso (aspecto, cosa, problema, hecho, tema, decir, hacer, tener…).
-
Evitar que el tono del discurso sea pomposo, con pasajes confusos y con un exceso de palabras vacías de contenido.
-
Mantener el grado de especifidad del tema durante todo el trabajo.
-
Utilizar la terminología castellana. Es recomendable seguir este orden de preferencia:
-
Término castellano
-
Término castellano y término inglés entre paréntesis y en cursiva
-
Término inglés en cursiva y descripción del término en castellano entre paréntesis
-
Término inglés en cursiva
-
-
Evitar la variación terminológica, para evitar confusiones: por ejemplo, si se utiliza red de realimentación no cambiar este término por otro como red de retroacción dentro del mismo texto.
-
-
Comprensibilidad. Un texto es más fácil de leer y comprender si las ideas están adecuadamente unidas por medio de mecanismos sintácticos y morfológicos.
-
Frases:
-
Hacerlas simples y cortas: limitar los incisos, las frases negativas y la voz pasiva.
-
Utilizar el orden natural de la frase: sujeto + verbo + complementos; colocar al principio las palabras clave y las ideas importantes.
-
Cortar las frases demasiado largas.
-
Revisar las frases y eliminar el contenido que sea irrelevante y las expresiones vacías de significado con el objetivo de dejar un texto comprensible, atractivo y claro.
-
-
Puntuación:
-
Concebir la puntuación como herramienta para facilitar la comprensión del texto. La puntuación es uno de los recursos básicos para distribuir y organizar la estructura y el contenido del texto escrito. Los signos de puntuación están al servicio de la comprensión de los textos.
-
No poner nunca una coma entre el sujeto y el verbo.
-
Atender a la puntuación en los incisos; siempre tiene que haber una coma al inicio y otra al final.
-
-
Referentes gráficos:
-
Referenciar adecuadamente y de manera comprensible los elementos gráficos, situándolos en el lugar estratégico.
-
Ser coherentes en el tratamiento gráfico que se aplica a títulos y subtítulos, tipo y tamaño de letra, negritas, cursivas, etc. Es importante que cada nivel jerárquico pueda identificarse con un tratamiento gráfico concreto.
-
-
-
Ortografía
-
Revisar los aspectos gramaticales al final.
-
Utilizar el verificador o corrector ortográfico.
-
Dejar reposar el escrito.
-
Revisar todo el trabajo (no sólo la forma: estilo, gramática, ortografía, puntuación en palabras y frases, sino también el contenido: estructura, ideas, sentido global en oraciones y fragmentos extensos)
-
-
Convenciones. Las abreviaturas, las cifras, las mayúsculas, los signos de puntuación, los signos gráficos… hay que escribirlos según los criterios establecidos.
-
Comprobar las abreviaturas fijadas y los símbolos internacionales. Las instituciones internacionales tienen criterios de uso establecidos sobre estos recursos.
-
Usar las mayúsculas y las minúsculas con cautela, sólo en casos necesarios.
-
Ser coherentes en el uso de las convenciones.
-
Consultar los criterios generales para elaborar las citaciones textuales dentro del texto (tipo de letra, comillas, corchetes, puntuación, guiones).
-
Evitar utilizar al mismo tiempo diversos recursos tipográficos para destacar un mismo elemento del texto.
-
-
Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat de Girona. COM COMUNICAR: Consejos prácticos para redactar el trabajo de final de grado. https://www.upc.edu/slt/comcomunicar/
Redacció d’un TFG en Arquitectura d’Informació Web
La redacció del TFG no pot ser fruit de la improvisació, cal planificar el treball abans de començar la seua redacció: pensar en els límits del tema, la longitud del text, el format, l’ordre, considerar les parts que ha de contindre el TFG, pensar en la presentació formal, etc.
De la mateixa manera, també cal delimitar l’objectiu del treball, evitant que siga massa ampli, imprecís o escassament definit.
La redacció del TFG d’una banda, ha de contextualitzar clarament el tema del TFG; d’altra banda ha de desenvolupar-lo, i per un altre ha de resumir-lo i plantejar les seues conclusions.
Planificar l’estructura del TFG serà la nostra millor guia.
Resulta fonamental tindre present una sèrie d’aspectes referits a la redacció del TFG:
- És convenient emprar connectors i marcadors textuals adequats per a garantir la coherència, consolidar l’argumentació i facilitar la llegibilitat del TFG.
- Connectors. Són expressions que relacionen i vinculen les idees entre si. Tipus:
- Per a indicar causalitat: ja que, a causa que, a causa de, perquè, com que, atès que, per culpa de, gràcies a…
- Per a indicar conseqüència: en conseqüència, conseqüentment, per tant, de manera que, per això, cosa que, és per aquesta raó que, doncs, per tant…
- Per a indicar condició: si, només de, en cas de, en cas que, a condició de, a condició que…
- Per a indicar finalitat: a fi de, a fi que, per tal de, per tal que, amb l’objectiu de, amb l’objectiu que, perquè, per…
- Per a indicar oposició o contrastar idees: però, en canvi, en contra, al contrari, tanmateix, ara bé, malgrat que, tot i que, amb tot, no obstant això, malgrat això, encara que, al mateix temps, després de tot, al cap i a la fi…
- Per a expressar temps: abans, anteriorment, al mateix temps, simultàniament, després, més tard, més endavant, a continuació, aleshores, tot seguit, sempre, mai, mai més, una vegada, un cop…
- Marcadors textuals. Serveixen per a ordenar i relacionar la informació, i les diferents parts del text: introducció, resum, conclusions, exemples…
- Per a introduir un tema: l’objectiu principal d’aquest treball, ens proposem exposar/argumentar, aquest treball tracta de…
- Per a iniciar un tema nou: l’objectiu principal d’aquest treball, ens proposem exposar/argumentar, aquest treball tracta de…
- Per a fer referència a un punt exposat anteriorment: com hem dit abans, com s’ha dit més amunt, reprenent el tema, la qüestió que tractàvem, si considerem tots aquests factors/causes/conseqüències/exemples…
- Per a fer distincions: d’una banda, d’altra banda, en canvi, malgrat això, encara que, si bé, al mateix temps, després de tot…
- Per a marcar ordre: primer, primerament, en primer lloc, d’entrada, segon, en segon lloc, tercer, en tercer lloc, en darrer lloc, finalment, en últim terme…
- Per a continuar sobre un mateix punt: a més a més, a més, alhora, al mateix temps, tot seguit, així mateix, paral·lelament, tenint en compte tot això, podem deduir-ne que, al marge d’això…
- Per a posar èmfasi en un punt: és a dir, això és, igualment, en altres paraules, dit d’una altra manera, tal com s’ha dit, cal tornar a dir, s’ha de tenir en compte, el més important, la idea central, convé ressaltar, cal insistir en…
- Per a posar exemples: per exemple, un bon exemple d’això és, n’és un bon exemple, per posar un exemple, es pot exemplificar, com a exemple, en particular, en concret, com ara, és el cas de, una bona mostra de, com a mostra de, per il·lustrar el que exposem…
- Per a resumir: en resum, resumint, recapitulant, recollint el més important, breument, en conjunt, globalment…
- Per a acabar: en conclusió, en definitiva, així doncs, per acabar, finalment…
- Connectors. Són expressions que relacionen i vinculen les idees entre si. Tipus:
- Persuasió. Cal triar un estil propi que atrape al lector.
- Adoptar un estil clar, concís i correcte, sobretot aconseguir que l’escrit siga comprensible i atractiu per al lector.
- Exposar les idees de manera positiva i funcional.
- Triar un títol suggeridor que reflectisca el contingut i l’objectiu real del treball.
- Intentar transmetre l’opinió de manera elegant.
- Capacitat crítica i argumentativa. Cal utilitzar arguments, tindre criteri i opinió:
- Integrar les opinions personals de les posicions ideològiques amb els coneixements verificables que existeixen sobre el tema sense contradiccions.
- Buscar idees o hipòtesis sòlides, atractives i originals. Argumentar-les, justificarles.
- Expressar-se amb la màxima precisió possible i concentrar-se en el que realment siga essencial.
- Llenguatge d’especialitat. És necessari comunicar amb precisió, concisió i especifitat, i per a això hem de conéixer el llenguatge de la nostra disciplina.
- Utilitzar un llenguatge formal i neutre, adequat per a un treball acadèmic
- Pensar la manera d’expressar-se com a autor del text: en 1a del plural o en 3a persona, i mantindre-la al llarg del treball.
- Buscar la forma més clara d’expressar-se, tendir a la naturalitat.
- Expressar-se amb la màxima precisió possible i concentrar-se en el que realment siga essencial.
- Fer servir verbs en lloc de substantius, ja que dota de més agilitat al text.
- Fer servir paraules de significat concret i precís (dur a terme, construir, efectuar, elaborar… en lloc de realitzar, fer).
- Evitar els mots crossa (a nivell de, en funció de, en qualsevol cas…) i paraules multiús (aspecte, cosa, problema, fet, tema, dir, fer, tenir…).
- Evitar que el to del discurs siga pompós, amb passatges confusos i amb un excés de paraules buides de contingut.
- Mantindre el grau de especifitat del tema durant tot el treball.
- Fer servir la terminologia catalana. És recomanable seguir aquest ordre de preferència:
- Terme català
- Terme català i terme anglès entre parèntesis i en cursiva
- Terme anglès en cursiva i descripció del terme en català entre parèntesis
- Terme anglès en cursiva
- Evitar la variació terminològica, per defugir confusions: per exemple, si es fa servir xarxa de realimentació no canviar aquest terme per un altre com ara xarxa de retroacció dins del mateix text.
- Comprensibilitat. Un text és més fàcil de llegir i comprendre si les idees estan adequadament unides per mitjà de mecanismes sintàctics i morfològics.
- Frases:
- Fer-les simples i curtes: limitar els incisos, les frases negatives i la veu passiva.
- Fer servir l’ordre natural de la frase: subjecte + verb + complements; col·locar les paraules clau i les idees importants al començament.
- Tallar les frases massa llargues.
- Revisar les frases i eliminar el contingut que sigui irrellevant i les expressions buides de significat amb l’objectiu de deixar un text entenedor, atractiu i clar.
- Puntuació:
- Pensar en la puntuació com a eina per facilitar la comprensió del text. La puntuació és un dels recursos bàsics per distribuir i organitzar l’estructura i el contingut del text escrit. Els signes de puntuació, doncs, estan al servei de la comprensió dels textos.
- No posar mai una coma entre el subjecte i el verb.
- Vigilar la puntuació en els incisos; sempre hi ha d’haver una coma a l’inici i una altra al final.
- Referents gràfics:
- Referenciar adequadament i de manera entenedora els elements gràfics , situant-los en el lloc estratègic.
- Ser coherents amb el tractament gràfic que s’aplica als títols i subtítols, tipus i cos de lletra, negretes, cursives, etc. És important que cada nivell jeràrquic es pugui identificar amb un tractament gràfic concret.
- Frases:
- Ortografia
- Revisar els aspectes gramaticals al final.
- Utilitzar el verificador o corrector ortogràfic.
- Deixar reposar l’escrit.
- Revisar tot el treball (no solament la forma: estil, gramàtica, ortografia, puntuació en paraules i frases, sinó també el contingut: estructura, idees, sentit global en oracions i fragments extensos)
- Convencions. Les abreviatures, les xifres, les majúscules, els signes de puntuació, els signes gràfics… cal escriure’ls segons els criteris establits.
- Comprovar les abreviatures fixades i els símbols internacionals. Les institucions internacionals tenen establerts criteris d’ús d’aquests recursos.
- Usar les majúscules i les minúscules amb mesura, només en casos necessaris.
- Ser coherents a l’hora d’utilitzar les convencions.
- Consultar els criteris generals per elaborar les citacions textuals dins del text (tipus de lletra, cometes, claudàtors, puntuació, guions).
- Evitar fer servir alhora diversos recursos tipogràfics per destacar algun element del text.
-
Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat de Girona. COM COMUNICAR:Consells pràctics per a redactar el treball fi de grau. https://www.upc.edu/slt/comcomunicar/